Història de Catalunya

Durant molts segles el català no es va utilitzar com a llengua literària i els catalans que escrivien novel·les ho feien en castellà.
L'any 1833, el Diari el Vapor de Barcelona va publicar un poema de Bonaventura Carles Aribau titulat "Oda a la pàtria", és a dir, escrit en català. Aquesta obra va suposar l'inici de la Renaixença ja que va deixar de parlar-se només a casa.

Els autors romàntics com l'escocès Walter Scott, i l'alemany Federico Schiller admiràven la llengua i el passat de la seva pàtria, i escrivien obres inspirades en històries i llegendes medievals.
Alguns intel·lectuals catalans com per exemple en Toni de Bufarull es van posar a estudiar la història de Catalunya. Avans Catalunya era un país poderós i dominava la Mediterrània.

El catedràtic Manuel Milá Fontanals va recollir moltes cançons tradicionals catalanes que la gent del poble encara canta, com per exemple "Romancerillo catalán" i aquest autor és considerat el primer provençalista Espanyol.
Aquests autors escrivien sobre temes catalans però ho feien es castellà.

Joaquim Rubió va ser l'autor que més necessitat tenia de escriure en català i de recuperar els jocs florals que els primers que es van celebrar van ser a l'any 1859.
Verdaguer va ser el gran restaurador de la llengua i va escriure "L'Atlàntida".
Àngel Guimerà va ser el guanyador dels jocs florals de l'any 1877 i també els va guanyar Jacint Verdaguer per la seva obra.

Destacar que l'ús del català com a llengua pública es va anar estenent. En quant al teatre es feia en català i hi anava molta gent i una altra cosa que va tindre molta importància és que es va estendre la Sardana per tot Catalunya, per aquest motiu, es diu que Catalunya doncs, ja tenia la seva dansa Nacional.