Context històric i biografia del autor
Joan Oliver es situa històricament en el regnat d'Alfons XIII i de la dictadura de Primero de Rivera. També es situa dintre de la segona República Española i a la de Catalunya durant la guerra civil i el Franquisme.
Va nèixer el 1899 a Sabadell i morí a Barcelona l'any 1986. El seu pseudònim va ser Pere Quart. Està considerat un dels poetes més rellevants de la literatura catalana. Va ser criat en una famílida burgesa de Sabadell i durant els anys següents estudiarà la carrera de dret.
L'any 1919 es formà el grup de Sabadell on ell va formar part. Aquesta agrupació combina avantguardisme, humorisme i trets del noucentisme.
Amb l'esclat de la guerra civil el 1936 ell es mostra republicà. Degut a això, els republicans perden i fan exiliar a tots els republicans. Primer se'n va a França, després a Buenos Aires i finalment a Xile.
A la seva tornada a Barcelona el 1948, va ser empresonat durant 3 mesos. Tres anys més tard reb el premi del President de la República Francesa als Jocs Florals de París per una traducció al català.
Al 1960 publica la seva obra més important Vacances pagades. És una obra escèptica, sarcàstica on es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. En aquesta obra fa una crítica del capitalisme, a la societat de consum i al Franquisme.
Obres més importants
Les seves obres més importants i destacades van ser: Bestiari, Oda de Barcelona, La fam, Saló de tardor, Terra de Naufragis, Primera representació, La gran pietat, Vacances pagades, Circumstàncies, i Quatre mil mots.
Característiques de la seva obra
· Esperit crític (contra les classes burgeses)
· To moralitzan
· Narracions que es caracteritzen pel to sarcastic, humorístic...
· Estil noucentista, aparentment senzill, cla`ssic,efectiu,precis...
· Us de personatges i temes de la Biblía que en els seus contes, son simbols contemporanis.
· Fa anar el pseudonim de PERE QUART quan fa poesia que el va buscar per molestar a la gent ignorant i jugar amb la burla.
Allò que tal vegada s'esdevingué
Al llarg d'aquesta obra, i en conjunt en tota la seva producció, Joan Oliver s'ha mantingut fidel a unes regles literàries, entre les quals destaca la voluntat de fer-se entenedor i transparent. Ha intentat conservar una posició d'equilibri lingüístic, sempre difícil. És per això que ha volgut allunyar-se de la vulgaritat, però també d'un lèxic massa difícil i poc entenedor.
L'autor intenta, en aquesta obra, combinar un llenguatge literari ric, acurat i culte amb l'ús de registres populars, per tal d'obtenir espontaneïtat i fer-se més entenedor. El centre d'interès lingüístic se situa en el fet de la generació lingüística. En aquest sentit, Caïm manifesta que la capacitat de creació lingüística dóna una categoria superior als éssers humans i els diferencia dels simis. En general, els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els diàlegs són vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot això combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra, com l'ús d'expressions o frases fetes, d'exclamacions i d'insults.
La ubicació del text en el seu contextParòdia dels capítols 1-4 del Gènesi bíblic: el relat de la creació d’Adam i Eva, el
pecat original, la pèrdua del Paradís i el fratricidi de Caïm.
Per tant, ús de l’humor crític, recurs comú a tota la literatura d’Oliver, esdevingut enfant terrible respecte de la seva classe social, la burgesia. Recurrència en la seva producció, també, de la manipulació irònica dels referents bíblics.
Adscripció d’Allò que tal vegada... a l’etapa de preguerra del teatre oliverià: l’obra més reeixida del període, segons el parer de la crítica.
Gènere: comèdia burgesa, fórmula dramàtica nascuda als escenaris francesos, a mitjan segle XIX.
Elaboració, a Allò que tal vegada..., igual com a la resta de peces teatrals d’Oliver,d’una versió àcida de comèdia, pensada per qüestionar el model de vida i els valors burgesos, en comptes de ratificar-los i, per tant, perpetuar-los.
